Moltíssimes felicitats Jordi! Avui, dia 23 d'abril de 2007 fa 40 anys que vas néixer. Tota la teua familia i els teus amics et desitgem un bon dia i esperem que no et deprimeixis!.
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
Pues, si. Els 40 han vmgut, han arribat i semble que s'hi quedaran per un temps. Diu que mínim 10 anys. Suposo que, com a llogater, hauré de pactar amb ells les condicions de la convivència. De moment, els he demanat que no facin malbé les diferents habitacions, que respectin els mobles i que no facin graffitis a les parets. Ara, quan els ho he dit han fet una cara que... en fi serà qüestió de temps. De moment, com a mesura preventiva, la collogatera del pis m'ha regalat una bici i així podré mantenir les diferents amenaces a ratlla. En fi, fins la propera. Sefor
Ep! noi. Que tal estàs? Soc Eduard Alberich, he vist el teu bloc, i me dit, deixa'm enviar-li un salutació. Dons això, una salutació i visca els 40, els 50, els 60, els 70 i els 80 a tres potes. Eduard des de Alcover (Alt Camp).
Jordi Rofes és es miri per on es miri, un dels tipus més singulars d'uns anys on tot era pilota, esport en essència pura, va ser l'entrenador de l'equip del meu carrer, i també ho va ser de l'esdeveniment esportiu més important on he participat, uns campionats de Catalunya escolars, i sempre ho fou en nota. La nota també va ser molt alta com a jugador de futbol, i encara més com a amant del futbol, la seva capacitat de produir passió pel que fa és gran, i al mateix temps és un tipus reflexiu, això és el que el fa ambigu i li dóna aquell toc de genialitat continguda, quan passa pel carrer i no et diu res, en plan, no estic per òsties, però és un crack i per això escric això, perquè sempre ha sigut un tio proper, tot i que molts cops s'ha posat lluny amb un mutis controlat i elegant, que et feia pensar, i per què no diu res ara este. Sols analitzem els silencis de les persones que ens semblen interessants. Però quan un tio, que de petit et deia bistecs, i durant molts anys va ser un referent per a tu fa quaranta anys, s'ha de ser honest amb la importància de dir-se Jordi Rofes. I felicitar-lo. El lliure més elegant de l'àrea, el profeta del futbol local més racional, l'entrenador d'uns vuitanta plens de gols que ell em va ensenyar a marcar, la persona d'una generació superior al que t'agradava saludar les primeres nits d'alcohols incontrolats, perquè el consideraves i encertaves, una veu plena de consells per les llunes que havien de venir, l'estudiant de fotosíntesis i d'altres vides paral.leles més aplicat (suposo). La Raval d'un temps que s'escolà contundent però plena d'història com una d'aquelles pilotes que el seu cap rebutjava. Queda simbolitzada amb la foto d'aquest bloc on ell surt. Felicitats en retard.
Hola Jordi, Soc Sergi, un altre cuarenton. Només felicitar-te i a veure si ens veiem als 50, als 60, als 70, als 80 i fem un partit de futbol al camet, entre les casetes i la raval,t'hen recordes? Salut
Moltíssimes felicitats Jordi! Avui, dia 23 d'abril de 2007 fa 40 anys que vas néixer. Tota la teua familia i els teus amics et desitgem un bon dia i esperem que no et deprimeixis!.
5 comentaris:
Pues, si. Els 40 han vmgut, han arribat i semble que s'hi quedaran per un temps. Diu que mínim 10 anys. Suposo que, com a llogater, hauré de pactar amb ells les condicions de la convivència. De moment, els he demanat que no facin malbé les diferents habitacions, que respectin els mobles i que no facin graffitis a les parets. Ara, quan els ho he dit han fet una cara que... en fi serà qüestió de temps. De moment, com a mesura preventiva, la collogatera del pis m'ha regalat una bici i així podré mantenir les diferents amenaces a ratlla. En fi, fins la propera.
Sefor
Ep! noi. Que tal estàs?
Soc Eduard Alberich, he vist el teu bloc, i me dit, deixa'm enviar-li un salutació.
Dons això, una salutació i visca els 40, els 50, els 60, els 70 i els 80 a tres potes.
Eduard des de Alcover (Alt Camp).
Jordi Rofes és es miri per on es miri, un dels tipus més singulars d'uns anys on tot era pilota, esport en essència pura, va ser l'entrenador de l'equip del meu carrer, i també ho va ser de l'esdeveniment esportiu més important on he participat, uns campionats de Catalunya escolars, i sempre ho fou en nota.
La nota també va ser molt alta com a jugador de futbol, i encara més com a amant del futbol, la seva capacitat de produir passió pel que fa és gran, i al mateix temps és un tipus reflexiu, això és el que el fa ambigu i li dóna aquell toc de genialitat continguda, quan passa pel carrer i no et diu res, en plan, no estic per òsties, però és un crack i per això escric això, perquè sempre ha sigut un tio proper, tot i que molts cops s'ha posat lluny amb un mutis controlat i elegant, que et feia pensar, i per què no diu res ara este. Sols analitzem els silencis de les persones que ens semblen interessants.
Però quan un tio, que de petit et deia bistecs, i durant molts anys va ser un referent per a tu fa quaranta anys, s'ha de ser honest amb la importància de dir-se Jordi Rofes. I felicitar-lo.
El lliure més elegant de l'àrea,
el profeta del futbol local més racional,
l'entrenador d'uns vuitanta plens de gols que ell em va ensenyar a marcar,
la persona d'una generació superior al que t'agradava saludar les primeres nits d'alcohols incontrolats, perquè el consideraves i encertaves, una veu plena de consells per les llunes que havien de venir,
l'estudiant de fotosíntesis i d'altres vides paral.leles més aplicat (suposo).
La Raval d'un temps que s'escolà contundent però plena d'història com una d'aquelles pilotes que el seu cap rebutjava. Queda simbolitzada amb la foto d'aquest bloc on ell surt.
Felicitats en retard.
Hola Jordi,
Soc Sergi, un altre cuarenton.
Només felicitar-te i a veure si ens veiem als 50, als 60, als 70, als 80 i fem un partit de futbol al camet, entre les casetes i la raval,t'hen recordes?
Salut
Hvala za intiresnuyu iformatsiyu
Publica un comentari a l'entrada